Hola a tots i totes!
En aquesta primera entrada, comentaré el que va succeir durant el nostre primer dia del viatge a Italia, i que va tindre lloc el 6 d'Agost. Practicament, el primer dia el dedicarem a viatjar, ja que haviem de partir des de Valencia i arribar a Nàpols, tinguent en compte que el vòl era Val'encia - Roma (Fiumicino).
Aquest viatje el teniem programat i contratat fea 8 mesos, un viatje que entre els hotels (només allotjament i desdejuni), l'avió i els bitllets de tren de Roma a Nàpols i tornar, ens va constar 535 euros. Un viatje que ferem deu persones.
Eixe 6 d'agost quedarem ben prompte, 8:30 del matí, per anar a l'Aeroport de Manises. Una vegada alli facturarem l'equipatge i pegarem una volteta fins l'hora d'embarcar. Cal dir, que era la primera vegada que pujava en avió, per la qual cosa, tot el món volia ficar-me més nerviós del que ja estava. L'avió sense gran demora, s'enlairà cap a les 12 del matí amb destinació Fiumicino (Aeroport de Roma). Una vegada en l'aire Vicent Lluis hem vambià el seu seient per que puguera gaudir de les vistes des de l'avió, vistes que m'agradaren molt, ja que el que estava acostumat a vore mitjançant plànols a la feina, ara ho podia contemplar amb els meus ulls.
A l'arribar a Fiumicino (14 hores), i pujats ja al bus que ens dua des de l'avió fins la terminal, tot el passatge ens adonarem i puguerem vore com un monto de carrets de càrrega de maletes i maletes soltes, s'amontonaven a la pista de l'aeroport, sense que cap personal es fera càrrec. Al vore aixó ja començarem a patir per les nostres maletes, perque pensavem que no ens les donarien i ens farien uns desgraciats, pero bé, tinguerem sort, i als cinc minuts les maletes aparegueren per les cintes. Cal dir també que la sala on estaven les cintes estava a rebosar de maletes amuntonades per les parets de l'aeroport... molt fort. Resulta ser que el personal de terra es trobava de vaga encoberta.
Amb les maletes a la mà anàrem a agafar el tren que ens portaria a Roma, per poder agafar el tren que ens duria a Nàpols i que eixia a les 17:45 des de l'estacio de Roma Termini. Per poder anar de Fiumicino a Roma, agafàrem un tren, tipus com els que tenim ací de Rodalies, perè més vell encara i sense aire acondicionat. El trajecte dra una mitja hora, és a dir, més o menys el que dura el trajecte en tren de Carcaixent a València. Doncs, ixe trajecte que ací ens constaria anar i tornar 4 €, allí ens va constar, només anar, 11 €... caríssim, i s'aprofiten, com que saben que has de passar per ahi per poder arribar a Roma..
Una vegada en Roma Termini, dinarem amb tranquil·litat i esperarem fins l'hora de partida del tren cap a Nàpols. El tren era un Eurostar, tipo un Alaris, però sense moltes comoditats. Tardarem vora dos hores en arribar a la Estazione Centrale de Napoli Piazza Garibaldi i al arribar ens dirigirem al "Grand Hotel Europa", un hotel ubicat al Corso Meridionale, un carrer just al costat de l'estació de trens. Ens registrarem i pujarem a les habitacions per descansar un poc. Cap a les 21 hores haviem quedat al hall de l'hotel per eixir a pegar una volteta i sopar algo. Cal dir, que allí a Nàpols dona la sensació de que a les 22 hores es com si fora ja les 00 hores. A sopar només eixirem 6 de les 10 persones, les altres 4 es qeudaren a l'hotel per descansar.
La priemra imatge que hem vaig fer de Nàpols va ser molt trista, quan passejes per la Piazza Garibaldi te trobes amb montons de fem de dos metres d'alt sense exagerar, molta inmigració, molts llocs de venda ambulant de mòvils, portàtils, càmeres,.. de sospitosa procedència. A més, amb una il·luminació dels carrers molt pobre, almenys jo, tenia una sensació de inseguretat permanent. De lo primer que ens adonarem també va ser de el caos circulatori que existeix. Alló, creuar el carrer es jugarte al vida, i no va en broma, els conductors et miren malament i s'enfaden com creues el carrer i els tingues que fer parar. Els semàfor en roig, com si estigueren en verd, gent conduint en direcció contraria, la gent de tres en tres a cavall en les motos, i a més per les voreres.. i la policia com si res.
Sopar soparem a la Pizzeria Azzurra, a una e les avingudes que confluixen amb la Piazza Garibaldi. Cadascú ens ferem una pizza, que la veritat estaven bones, i ens va ixir barat, a 6 € per persona. Pegarem una volta per el centre, i te trobaves amb una ciutat molt descuidada, bruta,... De tornada a l'hotel sentirem múscia i ens acostarem a vore que és e lque era, i resultava ser un xic que amb fos altaveus i un micro s'havia ficat a cantar en meïtat del carrer. Les motos que apssven per alli es paraven i contempleaven el "concert". Arribà un moment en que el tapó va ser tan granq eu ja no podia passar ningú. Els cotxes que anaven pel carrer en vore que no odien passar, sense problemes, marxa arrer o donaven la volta i en direcció contraria. I elq eu ací els veïns hagueren cridat a la policia o hagueren tirat poalaes d'aigüa, alli la gent de lo més animada, fent fotos i contemplant l'espectacle, i al veritat és que el xic cantava bé. Trini i Amparo estaven de lo més animades ballant al ritme de les cançons italieanes que cantava este xic. Tot el contrari va ser Agus, que estava de lo més indignat, perque li pareixia molt fort que el xic este es ficara en meitat del carrer a molestar al veïnat.
Després del concert ens anàrem a l'hotel perquè a l'endemà començava ara sí, el nostre viatge més en serio: Pompeia... cosa que ja relataré a la segona part jejeje
