Viatge a Italia: Día 4. Nàpols - Roma

Aquest día el dedicarem a acavar de visitar Nàpols, ja que a les 15 hores havíem d'agafar el tren que ens portava a Roma. Ixirem de l'hoe i li diguerem al recepcionista si podia guardar-nos les maletes. Ens va dir que si, i ens anàrem a pegar volteta per Nàpols.

Primer de tot, visitarem el Museu Arqueològic de Nàpols, lloc on es custodien la majoria de objecte i mosaics trobats a Pompeia, és a dir, els originals. A part d'objectes de Pompeia existeixen altres estatues romanes, pintures... Després del Museu, anàrem al Capodimonte, un altre museu que es troba quasio a les afores de Nàpols. Ixirem a les 14 hores del museu, i quasi no pillem el tren a Roma, ens va vindre justet jejeje.

Cap a les 17 hores arribarem a Roma, i ens dirigirem a l'hotel Verona. L'hotel estava prop de l'Estació de Termini, al costat de Santa Maria la Major, un edifici prop de quasi tot. Despres de acomodar-mos a l'hotel quedarem pèr donar una volta per Roma. Vegerem Santa Maria la Major, el Palau de la República, La fontana di Trevi, la piazza Navona, el Panteon de Agrippa, i la piazza campo dei fiore. Era impressionant, a cda cantó que creuaves hi havia un monumet, una plaça, algo per veure.. i un ontó de gent en totes parts. La nit acabàrem per sopar a la plaça del Panteó, un ambient ´`alid i bonic, amb molta gent i música qeu fea del moment, algo molt romàntic.

Viatge a Italia: Dia 3, Caserta i Nàpols

Durant la tercera jornada d'estancia a Itàlia, teniem programat arrimar-nos a la Reggia de Caserta per poder visitar el Palau Reial i els seus jardins. Després de desdejunar a l'hotel, ens dirigirem de nou cap a l'estació de Napoli Centrale - Piazza Garibaldi, per poder agafar el tren que ens acostaria a Caserta (trajecte de 40'). Cal dir que estiguent a l'estació buscant el tren se'ns arrimà un home major i ens preguntà que on anàvem. Clar, tot inocent nosaltres li digureme que anàvem a Caserta, i el hom "molt amable" ens indicà que la cua que estavem fent no era la correcta, i que ells ens guiava fins on calia traure els bitllets. Que ens deixà traure a nosaltres els bitllets? No. S'empenya ell en traure'ls i damunt de haber-li repetit varies voltes que era un viatge d'anada i tornada, no va fer cas i nomñes els va traure de anada. S'empenya també en validar-nos-els, i una vegada ens indicà el trenq ue era, va i amb tot el morro ens demanà diners, i és que la gent alli té la cara molt dura.

Deixant este aspecte, arrivàrem a Caserta i d'enfront de la estació de trens ens trobàrem amb el Palau Reial. L'accés principal estava tancat perqué estaven remodelant els jardins italians que donen pas al Palau. Una vegada dins del Palau, i al tindre la campania artecard, no ens constà diners l'entrada, només la gent que volia l'audioguia va tindre que pagar un euro en algo. Una guia, per cert, que no estava en castellà. Com la meïtat de nosaltres no l'agafàrem i l'altra si, ens tinguerem que dividir, ja que l'audioguia porta ua bateria i que per tant, per evitar que s'esgotara els que l'agafaren hagueren de visitar primerament el Palau. La resta, Trini, Amparo, Ricardo, Agus i jo, decidirem pegar una volteta pels jardin i després visitar l'edifici.

A l'entrada als palaus hi havien carrosses per poder pegar una volta pels jardins, i tenies dos trajectes on elegir: un que costava 5 euros i l'altre més larg que costava 10. Bé, ja que estavem alli, decidirem agafar el llarg, pero "nada más lejos de la realidad", ixe viatge només te portava fins la tercera font, de les 5 que tenen els jardins i després te portava a vore un llag i un castellet que hi ahvia pel bosc i te tornava a deixar a la porta del Palau. A mi hem va resultar molt car, en quan a relació preu - volta, pero bé ja res se podia fer. Després de la volteta en calesa decidirem visitar el Palau, un edifici que la veritat no tenia res de diferent al de Nàpols qeu haviem vist el dia anterior, i tampoc es que es puguera visitar sencer. El que el fea diferent eren els jardins kilomètrics que tenia la Reggia de Caserta.

Al eixir del Palau ens trobarem amb els que havien agafat l'audioguia , comprarem un bocata per dinar i ens dirigirem cap als jardins per passejar per ells a peu, que després de la carrossa, ens tocá fer de nou el cami, i ara tot el jardi, fins el final, A PEU. A l'eixida del Palau, ens trobem amb el jardí francés. Un jardí lineal, on cada cert espai hi havia una font. La primera era una font redona, la segona era la font dels dofins (més que dofins pareixien dracs xinesos), la tercera era una font en forma de pont on hi havien un muntó d'escultures, la cuarta era una seguideta de varies fonts en cascada i ja l'última apegada a la muntanya d'on baixava l'aigua.

Tardàrem més d'una hora en recòrrer el jardí frances, ja que anàvem parant-nos en cada font per fer les respectives fonts. Al arrivar al final dinàrem, després hi hagúe gent que per tornar decidí anar pel jardí ánglés. Un jardí més sinuós amb arbres monumentlas. La resta decidirem tornar pel mateix passeig del jardí francés, eixint-nos del camí només per visitar el llac, on estiguerem fent fotos molt divertides en moviment.

Acabada la visita a Caserta, agafàrem el tren de tornada a Nàpols, on dedicarem la vesprada a visitar el centre històric de la ciutat. Un centre on els carrers són estrets i la gent viu al carrer, asseguda a la porta de les cases o els comerços. Primer de tot visitarem la Esglèssia del Gesì Nuovo, un edific que estaven rehabilitant-lo per dins i que estava molt peroq ue molt decorat. D'enfront pràcticament es troba l'Esglèssia de Santa Chiara, una esglèssia molt més senzilla del segle XV on resalten cuidadosament els vitralls. Personalment, aquesta hem va agradae molt més que l'anterior. Després visitarem la Catedral de Nâpols, on per primera vegada ja trobàrem els cartells de que en pantalons curts o en camissa de tirants no pots accedir a l'edifici. A l'eixida de la Catedral, encara que decidirem tornar a l'hotel, hi havia gent dispossada encara a continuar, pero decidirem anar al Museu Arqueològic a l'endemà que teniem el matí més lliure.

D'aquesta manera ens anàrem a l'hotel on puguerem descansar una mica, i a fer el nostre últim sopar a Nàpols.

41 Ral·li Humorístic de Carcaixent 2007

El passat diumenge va finalitzar el 41 Ral·li Humorístic de Carcaixent... Un Ral·li que ha estat d'alló més bé, i on crec que la gent dels cotxes se ho ha currat molt, tant en els cotxes com a les proves, sobretot a la Prova Final, que va ser espectacular (a banda del presentador). Quasi tots els cotxes portaven algo mínimament preparat, per la qual cosa per a mi se mereixen ja el meu reconeixement. Destacar la prova del Cotxe 7 que va ser molt original i va fer gaudir a tot el personal que es va arrimar al Parc per vore la Prova Final (4.000 persones més o menys).

Este cotxe, va fer un playback de Mario Bros, imitant les aventures de este personatge de consola... en una paraula..BÁRBARO. El cotxe 2 també va fer una gran prova final amb la música de la BSO de Happy Feet "My Way". Este cotxe que guanyà l'any passat la prova final amb la cançó "maquillaje" de Ana Torroja, va tornar a tirar el resto i va ficar el llistó ben alt desde el primer moment, ja que foren els primers a actuar. Trini i David Soler ho bordaren, enhorabona cotxe 2.

En quant a cotxe, expectacular el Cotxe 4 amb la seua imitacio de la carroça de Gerges (guanyador a més de disfressa de cotxe, de la disfressa individual i disfressa col·lectiva) de la pel·lícula "300" i la seua recreació de batalles al llarg de la cavalcada. Gran cotxe també el de la "ciénaga de Shrek" fet pel cotxe 2, la casa feta amb tot luxe de detalls i la gent disfressada dels persontages de la pel·lícula, amb menció apart de la Fada Madrina (Rosana) que era igualeta a la de la peli.

En definitiva, crec que hem tingut un ral·li bo, on la gent ha gaudit i s'ho ha passat d'alló més bé. Per la meua part, i com a aprt de l'Organització, vuic llevar-me el barret davant la resta dels meus companys, que la majoria no havien organitzat mai. Sou un grup de gent genial, m'ho he passat molt bé amb vosaltres i ha sigut tot un plaer organitzar amb vosaltres, i sapiau que ho heu fet molt bé.

Factor X anglès

Fa uns dies vaig veure als informatius de Tele5, una notícia sobre el gunyador de la versió anglesa de Factor X, "Britains Got Talent", i que s'ha convertit en un fenòmen de vendes al Regne Unit amb el seu primer disc. I la veritat és que el xic guanyador tenia molt de talent, i això que es dedicava a vendre mòvils, aixi que vaig buscar pel youtube la prova de càsting que va fer... i us he de dir que l'actuació aborrona. Ací podeu veure la prova de casting i prengueu molta atenció.

Viatge a Italia: Dia 2, Pompeia i Nàpols

El segon dia de estància a Italia programarem fer una visita a Pompeia i després al tornar visitariem Nàpols. Primer de tot, ens dirigirem a l'estació de Napoli Centrale, que la teniem al costat del hotel, i en un punt de informació de turisme de la regió ens comprarem la Campania Artecard. És una targeta que té distitnes modalitats segons els dies que vages a estar a la regió de la Campania, la capital de la qual és Nàpols. Com nosaltres en un principi anavem a estar tres dies voliem agafar la targeta de 3 giorni tutti, però com no els quedaven tingureme que agafar la de 7 giorni. Ens va constar 28 euros, pero tens tots els museus, excavacions, monuments.. l'entrada gratuïta, és a dir, que si aneu i teniu pensat visitar moltes coses us ix rentable.

Una vegada teniem la targeta traguerem el bitllet Unico Campania, un bitllet que costa 4 euros per que te val per a tot el dia viatjar en el tren, metro, bus, tramvia... Agafarem el Circumvesubiana, és un tren de l'any de la picor que va bordejant el volcà Vesubi, es tipo un rodalies. En mitja hora arribarem a la parada que era Pompei Villa dei Misteri. A l'entrar ferem cola per que ens validarem la targeta i agafarem informació turística. Per als que no tenien targeta l'entrada al recinte costava 11 euros.

Pompeia es gran, pots estar-te tot el dia visitant-la. Nosaltres el que ferem va ser agafar les avingudes més importants i visitar els grans monuments com el Foro, Temple d'Apolo, el Circ, la Palestra, el Teatre, el Lupanar (la casa de putes jejeje), la Casa del Fauno... i moltes altres coses. Passejar pels seus carrers es viatjar en el temps 2000 anys en arrere, com vivien, com es divertien.. per a mi ha sigut una experència única i que volia viure-la. Pots observar les pintures, estatues, mosaics... el motle de les persones mortes, es impressionant, és com una instàntanea feta en el moment de morir-se, el sentiment d'angoixa que viurien. Si aneu cap al sud d'Itàlia, Pompeia és parada obligatòria.

Dinar, dinàrem a Pompeia, dins del recinte, per 6 euros pots ferte al restaurant un "panino" i una botella d'aigua perfectament.

Al tornar tingurem que agafar de nou el circumvesubiana direcció Nàpols, i una vegada ali, a la Piazza Garibaldi agafàrem el bus R2 que ens portava fins la Piazza de Trento, lloc on confluixen pràcticament el Castel Nuovo, Palau Reial i la Piazza Plebiscito.

Castel Nuovo:

Edificat per Carlo I d'Angió, tras la conquesta de Nàpols per Alfons el Magnànim, fue reconstruido conforme a les exigències defensives de meïtat del s.XV per l'arquitecte mallorquí Guillermo Sagrera. Des de l'any 1990 el seu del Museu Cívic i on es poden contemplar a les seues sales escultures i pintures del s. XIV al XX. Sales importatns del Castel nuovo són las Capella Palatina i la Sala del Baró. Des de les terraçes del Castel Nuovo tens unes panoràmiques molt xules de la ciutat i del port, i al fons es podia veure l'illa de Capri.

Palau Reial:

El Palau Reial data del 1600, pero va ser restaurat després d'un incendi al 1837. A les seues habitacions es pot veure encara la decoració de la Familia Reial, la sala del Ambaixador, la sala del Trono... per a que us feu una idea, en cadasquan de les habitacions cap perfectament un pis de 90 metres quadrats de hui en dia.

Piazza Plebiscito:

Centre de l'antiga ciutat, és una plaça al costat del Palau Reial que conte un monument en forma cemicircular amb moltes columnes i una espècie de temple al mig

En acabar ens dirigirem a la Galeria Umberto I, espècie de centre comercial ja que són dos carrers que és creuen formant una creu, carrers que estàn tapats mitjançant una bóveda de cristall Allí ens ferem un gelat, que la veritat estan molt bons i d'ahi ens dirigirem a l'hotel per descansar i sopar.

Viatge a Italia. Día 1

Hola a tots i totes!

En aquesta primera entrada, comentaré el que va succeir durant el nostre primer dia del viatge a Italia, i que va tindre lloc el 6 d'Agost. Practicament, el primer dia el dedicarem a viatjar, ja que haviem de partir des de Valencia i arribar a Nàpols, tinguent en compte que el vòl era Val'encia - Roma (Fiumicino).

Aquest viatje el teniem programat i contratat fea 8 mesos, un viatje que entre els hotels (només allotjament i desdejuni), l'avió i els bitllets de tren de Roma a Nàpols i tornar, ens va constar 535 euros. Un viatje que ferem deu persones.

Eixe 6 d'agost quedarem ben prompte, 8:30 del matí, per anar a l'Aeroport de Manises. Una vegada alli facturarem l'equipatge i pegarem una volteta fins l'hora d'embarcar. Cal dir, que era la primera vegada que pujava en avió, per la qual cosa, tot el món volia ficar-me més nerviós del que ja estava. L'avió sense gran demora, s'enlairà cap a les 12 del matí amb destinació Fiumicino (Aeroport de Roma). Una vegada en l'aire Vicent Lluis hem vambià el seu seient per que puguera gaudir de les vistes des de l'avió, vistes que m'agradaren molt, ja que el que estava acostumat a vore mitjançant plànols a la feina, ara ho podia contemplar amb els meus ulls.

A l'arribar a Fiumicino (14 hores), i pujats ja al bus que ens dua des de l'avió fins la terminal, tot el passatge ens adonarem i puguerem vore com un monto de carrets de càrrega de maletes i maletes soltes, s'amontonaven a la pista de l'aeroport, sense que cap personal es fera càrrec. Al vore aixó ja començarem a patir per les nostres maletes, perque pensavem que no ens les donarien i ens farien uns desgraciats, pero bé, tinguerem sort, i als cinc minuts les maletes aparegueren per les cintes. Cal dir també que la sala on estaven les cintes estava a rebosar de maletes amuntonades per les parets de l'aeroport... molt fort. Resulta ser que el personal de terra es trobava de vaga encoberta.

Amb les maletes a la mà anàrem a agafar el tren que ens portaria a Roma, per poder agafar el tren que ens duria a Nàpols i que eixia a les 17:45 des de l'estacio de Roma Termini. Per poder anar de Fiumicino a Roma, agafàrem un tren, tipus com els que tenim ací de Rodalies, perè més vell encara i sense aire acondicionat. El trajecte dra una mitja hora, és a dir, més o menys el que dura el trajecte en tren de Carcaixent a València. Doncs, ixe trajecte que ací ens constaria anar i tornar 4 €, allí ens va constar, només anar, 11 €... caríssim, i s'aprofiten, com que saben que has de passar per ahi per poder arribar a Roma..

Una vegada en Roma Termini, dinarem amb tranquil·litat i esperarem fins l'hora de partida del tren cap a Nàpols. El tren era un Eurostar, tipo un Alaris, però sense moltes comoditats. Tardarem vora dos hores en arribar a la Estazione Centrale de Napoli Piazza Garibaldi i al arribar ens dirigirem al "Grand Hotel Europa", un hotel ubicat al Corso Meridionale, un carrer just al costat de l'estació de trens. Ens registrarem i pujarem a les habitacions per descansar un poc. Cap a les 21 hores haviem quedat al hall de l'hotel per eixir a pegar una volteta i sopar algo. Cal dir, que allí a Nàpols dona la sensació de que a les 22 hores es com si fora ja les 00 hores. A sopar només eixirem 6 de les 10 persones, les altres 4 es qeudaren a l'hotel per descansar.

La priemra imatge que hem vaig fer de Nàpols va ser molt trista, quan passejes per la Piazza Garibaldi te trobes amb montons de fem de dos metres d'alt sense exagerar, molta inmigració, molts llocs de venda ambulant de mòvils, portàtils, càmeres,.. de sospitosa procedència. A més, amb una il·luminació dels carrers molt pobre, almenys jo, tenia una sensació de inseguretat permanent. De lo primer que ens adonarem també va ser de el caos circulatori que existeix. Alló, creuar el carrer es jugarte al vida, i no va en broma, els conductors et miren malament i s'enfaden com creues el carrer i els tingues que fer parar. Els semàfor en roig, com si estigueren en verd, gent conduint en direcció contraria, la gent de tres en tres a cavall en les motos, i a més per les voreres.. i la policia com si res.

Sopar soparem a la Pizzeria Azzurra, a una e les avingudes que confluixen amb la Piazza Garibaldi. Cadascú ens ferem una pizza, que la veritat estaven bones, i ens va ixir barat, a 6 € per persona. Pegarem una volta per el centre, i te trobaves amb una ciutat molt descuidada, bruta,... De tornada a l'hotel sentirem múscia i ens acostarem a vore que és e lque era, i resultava ser un xic que amb fos altaveus i un micro s'havia ficat a cantar en meïtat del carrer. Les motos que apssven per alli es paraven i contempleaven el "concert". Arribà un moment en que el tapó va ser tan granq eu ja no podia passar ningú. Els cotxes que anaven pel carrer en vore que no odien passar, sense problemes, marxa arrer o donaven la volta i en direcció contraria. I elq eu ací els veïns hagueren cridat a la policia o hagueren tirat poalaes d'aigüa, alli la gent de lo més animada, fent fotos i contemplant l'espectacle, i al veritat és que el xic cantava bé. Trini i Amparo estaven de lo més animades ballant al ritme de les cançons italieanes que cantava este xic. Tot el contrari va ser Agus, que estava de lo més indignat, perque li pareixia molt fort que el xic este es ficara en meitat del carrer a molestar al veïnat.

Després del concert ens anàrem a l'hotel perquè a l'endemà començava ara sí, el nostre viatge més en serio: Pompeia... cosa que ja relataré a la segona part jejeje