Durant la tercera jornada d'estancia a Itàlia, teniem programat arrimar-nos a la Reggia de Caserta per poder visitar el Palau Reial i els seus jardins. Després de desdejunar a l'hotel, ens dirigirem de nou cap a l'estació de Napoli Centrale - Piazza Garibaldi, per poder agafar el tren que ens acostaria a Caserta (trajecte de 40'). Cal dir que estiguent a l'estació buscant el tren se'ns arrimà un home major i ens preguntà que on anàvem. Clar, tot inocent nosaltres li digureme que anàvem a Caserta, i el hom "molt amable" ens indicà que la cua que estavem fent no era la correcta, i que ells ens guiava fins on calia traure els bitllets. Que ens deixà traure a nosaltres els bitllets? No. S'empenya ell en traure'ls i damunt de haber-li repetit varies voltes que era un viatge d'anada i tornada, no va fer cas i nomñes els va traure de anada. S'empenya també en validar-nos-els, i una vegada ens indicà el trenq ue era, va i amb tot el morro ens demanà diners, i és que la gent alli té la cara molt dura.
Deixant este aspe
cte, arrivàrem a Caserta i d'enfront de la estació de trens ens trobàrem amb el Palau Reial. L'accés principal estava tancat perqué estaven remodelant els jardins italians que donen pas al Palau. Una vegada dins del Palau, i al tindre la campania artecard, no ens constà diners l'entrada, només la gent que volia l'audioguia va tindre que pagar un euro en algo. Una guia, per cert, que no estava en castellà. Com la meïtat de nosaltres no l'agafàrem i l'altra si, ens tinguerem que dividir, ja que l'audioguia porta ua bateria i que per tant, per evitar que s'esgotara els que l'agafaren hagueren de visitar primerament el Palau. La resta, Trini, Amparo, Ricardo, Agus i jo, decidirem pegar una volteta pels jardin i després visitar l'edifici.
cte, arrivàrem a Caserta i d'enfront de la estació de trens ens trobàrem amb el Palau Reial. L'accés principal estava tancat perqué estaven remodelant els jardins italians que donen pas al Palau. Una vegada dins del Palau, i al tindre la campania artecard, no ens constà diners l'entrada, només la gent que volia l'audioguia va tindre que pagar un euro en algo. Una guia, per cert, que no estava en castellà. Com la meïtat de nosaltres no l'agafàrem i l'altra si, ens tinguerem que dividir, ja que l'audioguia porta ua bateria i que per tant, per evitar que s'esgotara els que l'agafaren hagueren de visitar primerament el Palau. La resta, Trini, Amparo, Ricardo, Agus i jo, decidirem pegar una volteta pels jardin i després visitar l'edifici.A l'entrada als palaus hi havien carrosses per poder pegar una volta pels jardins, i tenies dos trajectes on elegir: un que costava 5 euros i l'altre més larg que costava 10. Bé, ja que estavem alli, decidirem agafar el llarg, pero "nada más lejos de la realidad", ixe viatge només te portava fins la tercera font, de les 5 que tenen els jardins i després te portava a vore un llag i un castellet que hi ahvia pel bosc i te tornava a deixar a la porta del Palau. A mi hem va resultar molt car, en quan a relació preu - volta, pero bé ja res se podia fer. Després de la volteta en calesa decidirem visitar el Palau, un edifici que la veritat no tenia res de diferent al de Nàpols qeu haviem vist el dia anterior, i tampoc es que es puguera visitar sencer. El que el fea diferent eren els jardins kilomètrics que tenia la Reggia de Caserta.
Al eixir del Palau ens trobarem amb els que havien agafat l'audioguia , c
omprarem un bocata per dinar i ens dirigirem cap als jardins per passejar per ells a peu, que després de la carrossa, ens tocá fer de nou el cami, i ara tot el jardi, fins el final, A PEU. A l'eixida del Palau, ens trobem amb el jardí francés. Un jardí lineal, on cada cert espai hi havia una font. La primera era una font redona, la segona era la font dels dofins (més que dofins pareixien dracs xinesos), la tercera era una font en forma de pont on hi havien un muntó d'escultures, la cuarta era una seguideta de varies fonts en cascada i ja l'última apegada a la muntanya d'on baixava l'aigua.
omprarem un bocata per dinar i ens dirigirem cap als jardins per passejar per ells a peu, que després de la carrossa, ens tocá fer de nou el cami, i ara tot el jardi, fins el final, A PEU. A l'eixida del Palau, ens trobem amb el jardí francés. Un jardí lineal, on cada cert espai hi havia una font. La primera era una font redona, la segona era la font dels dofins (més que dofins pareixien dracs xinesos), la tercera era una font en forma de pont on hi havien un muntó d'escultures, la cuarta era una seguideta de varies fonts en cascada i ja l'última apegada a la muntanya d'on baixava l'aigua.Tardàrem més d'una hora en recòrrer el jardí frances, ja que anàvem parant-nos en cada font per fer les respectives fonts. Al arrivar al final dinàrem, després hi hagúe gent que per tornar decidí anar pel jardí ánglés. Un jardí més sinuós amb arbres monumentlas. La resta decidirem tornar pel mateix passeig del jardí francés, eixint-nos del camí només per visitar el llac, on estiguerem fent fotos molt divertides en moviment.
Acabada la visita a Caserta, agafàrem el tren de tornada a Nàpols, on dedicarem la vesprada a visitar el centre històric de la ciutat. Un centre on els carrers són estrets i la gent viu al carrer, asseguda a la porta de les cases o els comerços. Primer de tot visitarem la Esglèssia del Gesì Nuovo, un edific que estaven rehabilitant-lo per dins i que estava molt peroq ue molt decorat. D'enfront pràcticament es troba l'Esglèssia de Santa Chiara, una esglèssia molt més senzilla del segle XV on resalten cuidadosament els vitralls. Personalment, aquesta hem va agradae molt més que l'anterior. Després visitarem la Catedral de Nâpols, on per primera vegada ja trobàrem els cartells de que en pantalons curts o en camissa de tirants no pots accedir a l'edifici. A l'eixida de la Catedral, encara que decidirem tornar a l'hotel, hi havia gent dispossada encara a continuar, pero decidirem anar al Museu Arqueològic a l'endemà que teniem el matí més lliure.
D'aquesta manera ens anàrem a l'hotel on puguerem descansar una mica, i a fer el nostre últim sopar a Nàpols.
